Diagnóstico Genético Preimplantacional (DGP)

Diagnòstic Genètic Preimplantacional (DGP)

El Diagnòstic Genètic Preimplantacional (DGP) té per objectiu la detecció d’anomalies cromosòmiques o genètiques en embrions, prèvia a la seua transferència a l’úter de la dona.

La tècnica del DGP és el resultat de la combinació de la Fecundació “in Vitro”, la biòpsia de les cèl·lules embrionàries per mitjà de la micromanipulació i les tècniques de diagnòstic genètic.

El DGP està indicat per a la detecció de malalties hereditàries greus, d’aparició precoç i no susceptibles de tractament curatiu postnatal d’acord amb els coneixements científics actuals, a fi de dur a terme la selecció embrionària d’aquells que no estiguen afectes per a realitzar la seua transferència a l’úter matern.

Així mateix, el DGP està indicat en la detecció d’altres alteracions que puguen comprometre la viabilitat de l’embrió com aquelles que vénen provocades per l’edat materna avançada, avortaments de repetició, alteracions cromosòmiques en l’espermatozoide i fallida repetida d’implantació.

Per a obtindre la informació sobre l’embrió, cal realitzar la biòpsia d’una cèl·lula (blastòmer). Una vegada extreta, la cèl·lula s’analitzarà a la recerca d’alteracions cromosòmiques o malalties genètiques greus, descartant embrions afectes o cromosòmicament anormals abans de la transferència.

D’aquesta manera només es transferiran embrions sans, podent-se, fins i tot, criopreservar els sobrants.

La biòpsia de l’embrió no afectarà el futur fetus, ja que si un embrió és danyat durant el procés de biòpsia detindrà el seu creixement i no serà apte per a la seua transferència. El risc de danyar un embrió durant la biòpsia és menor del 0.5%.