L’inseminació artificial és una tècnica de reproducció assistida que consisteix en la introducció dels espermatozoides, prèviament tractats en el laboratori, en la cavitat uterina en el moment pròxim a l’ovulació.

L’inseminació artificial es pot dur a terme durant el cicle natural, o després d’un procés d’estimulació ovàrica, és a dir, l’administració d’hormones per al desenvolupament dels fol·licles

La taxa d’embaràs és significativament major en els cicles estimulats que en els espontanis.

Els resultats depenen en gran messura de l’edat de la dona i de les causes concurrents que han determinat l’indicació del tractament. Per això haurà de realitzar-se un estudi previ que ens ajude al diagnòstic.

El procés d’estimulació ovàrica es controla habitualment per mitjà d’ecografies vaginals que informen del nombre i grandària dels fol·licles en desenvolupament.

El semen ha de ser manipulat en el laboratori per a separar el plasma seminal, seleccionar els espermatozoides amb major mobilitat, concentrar-los en una xicoteta quantitat de volum i estimular la seua capacitat fertilitzant. Aquesta técnica s’anomena capacitació espermática.

El semen pot ser de la parella, amb la qual cosa estaríem parlant d’una IAC, o bé, d’un donant anònim. Aquest seria el cas de la IAD.