La vitrificació d’ovòcits és una tècnica destinada a conservar els gàmetes femenins amb l’objectiu de donar una oportunitat de ser mares a aquelles persones que per circumstàncies professionals o personals han de posposar la seua maternitat.

El període més fèrtil de la dona, entre els 20 i els 35 anys coincideix amb el seu desenvolupament personal o posicionament laboral.

El problema es planteja quan a partir dels 35 anys les taxes de fertilitat van descendint i dels 40 anys en avant cauen fins al punt que en molts casos no es pot aconseguir la gestació amb òvuls propis. En aquest cas, la dona pot preservar els seus propis òvuls per a utilitzar-los en el moment en el qual es trobe preparada per a ser mare.

Hi ha malalties que requereixen tractaments que poden provocar l’esterilitat definitiva de la dona en edat fèrtil (Radioteràpia i quimioteràpia). En aquestos casos, la tècnica de vitrificació d’òvuls els dóna la possibilitat de ser mares una vegada recuperades

Aquesta tècnica també es recomana per a aquelles dones que pateixen algun trastorn que puga veure compromesa la seua fertilitat, com ara la menopausa precoç, l’endometriosi o les malalties autoimmunes.

El procés és senzill i no suposa un cost massa elevat. S’inicia amb l’estimulació dels ovaris i la seua punció (Primera i segona fase d’una FIV) per a l’obtenció dels òvuls i la seua posterior vitrificació.

L’èxit de la tècnica sempre estarà relacionat amb l’edat de la pacient i l’estat dels seus ovaris.