Vitrificació d’Embrions
De vegades, després d’un procés de Fecundació “in Vitro”, a més dels embrions seleccionats per a ser transferits, les pacients obtenen embrions aptes per a preservar per mitjà de vitrificació, tenint en compte que només seran vitrificats aquells amb característiques biològiques de viabilitat.
L’avantatge fonamental de la criopreservació és que augmenten les possibilitats d’obtindre un embaràs en un sol cicle de Fecundació “in Vitro”, ja que si la pacient no queda embarassada després de la primera transferència, poden transferir-se els embrions desvitrificats i tornar a tindre opcions d’embaràs sense necessitat de passar per les fases més complexes de la tècnica.
En determinades ocasions, es poden arribar a vitrificar tots els embrions de bona qualitat d’eixe cicle, sense arribar a realitzar transferència en fresc. Açò es realitza quan:
- Hi ha un clar risc de hiperestimulació ovàrica on un embaràs podria agreujar l’evolució de la síndrome.
- S’observa que l’endometri no està prou receptiu.
La vitrificació és una ferramenta útil en aquells casos en què el nombre d’embrions obtinguts és elevat.
La taxa d’implantació i els resultats clínics amb embrions vitrificats són comparables als aconseguits amb embrions frescs, cosa que pot ser explicada gràcies al fet que després de la vitrificació l’índex d’embrions intactes, és a dir que no han patit cap dany, és molt alt, podent arribar fins al 95%.
Es tracta d’una opció recomanable en pacients amb risc de patir Síndrome de Hiperestimulació Ovàrica (SHO), deteriorament de l’endometri, o en aquelles dones d’edat avançada que necessiten un Diagnòstic Genètic Preimplantacional (DGP) per a conéixer la normalitat o anormalitat genètica i cromosòmica dels seus embrions, ja que en aquest últim cas, moltes vegades és necessari vitrificar els embrions a l’espera del resultat genètic.
Els millors embrions són seleccionats per a ser transferits. La resta, són vitrificats. Els embrions vitrificats podran ser utilitzats en un cicle posterior si la pacient no ha aconseguit gestació en la primera transferència.
En ocasions excepcionals, no es vitrifiquen només els embrions no transferits sinó que es vitrifiquen tots els embrions. Açò es du a terme quan no és aconsellable transferir cap embrió a la mare en eixe cicle concret, perquè existesca, per exemple, un clar risc d’hiperestimulació ovàrica severa (un possible embaràs podria agreujar l’evolució del síndrome) o senzillament perquè s’observe que l’úter no està prou receptiu en eixe moment determinat (perquè la pacient haja sagnat abans del dia de la transferència o perquè el grossor o les característiques de l’endometri siguen inadequades).
Finalment, existeixen un altra sèrie de condicionants molt menys freqüents però que també podríem incloure en aquest apartat, com aquells casos en què la pacient presenta pòlips endometrials que podrien dificultar la implantació, o pacients que hagen de ser sotmeses a quimioteràpia o radioteràpia. En tots aquests casos la transferència és demorada el temps necessari i els embrions són vitrificats i mantinguts fins al moment en què es confirma que les condicions de l’endometri són les més idònies per a rebre els embrions.
